Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/121

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

te dit lo Señor Libio, devia ser masa jove pera governar, y ya veu que pestilencia es tan gran quan los regnes venen á mans de homes masa jovens.
L. Cóm masa jove? que no Señor, á la fé ans be era de molt cómoda edad que á esta ora ya pasava los treinta y tres anys, y ab tan gentil juhí de home, com altre fos en son temps.
D. P. Sus, desde ara dons apostaré de acertar, si aixi es, que tal edad tinguesa lo Príncep de ahont vení y com se sustentava la cólera en lo Rey.
F. De ahont Señor per vostra vida?
D. P. Dels consells y reniña de capsal de la Reyna D.ª Joana, que á la fé era madastra.
L. Vos donau en mix del fiso, que aixó es y no altre.
F. Que lay movia á la Reyna á fer tan mala obra?
L. Primerament, que com es dit era madastra, segonament que tenia ya fill ella del Rey son marit, que fonch lo Príncep D. Fernando y desitjava sobremanera que aquest regnás apres de son marit y asó no podia ser vivint lo D. Cárlos perque era primogenit, y de esta ambisió y rábia que tenia que regnás son fill, urdia contra lo inocent Príncep D Cárlos tot lo mal que podia y perseverá en asó, fins arribar lo negoci en lo punt que ohireu.
D. P. V. m. pase avant pera felans á tots que estremadament nos plau lo que ohim.
L. Lo Principat de Catalunya en qui estava la potencia y forsa principal de la corona dolense de cor del que veia pasar entre los Prínceps que lo hu de ells era ja la hora son Rey, lo altre havia de serho aprés delliberá posarse en benavenirlos y para daso feu una solemne embaixada suplicant al Rey en efecte que fos servit de perdonar al Príncep y cobrar y reconciliar aquell en lo amor y gracia sua.