L. Cosa natural es y ordinaria tenir los homens mes memoria del mal que del bé, y la rahó es, perque aixi com la natura es mes inclinada al mal segon regla de filosof, que al bé: aixi també abraza y reté mes la memoria del mal que la del bé, com á cosa mes agradable á ella toda via es cert desgracia molt gran, que cosa tan singular y tan important estiga aixi tan sepultada no i ha que dir; mas sabeu Señor que aon me par á mí que vé aixó de haver tengut los homens tots temps gran cortedat en escriure en loor de dones, y per altra part elles les pobretes puig no son enseñades no tenen habilitat pera fero resten per só les bones obres y virtuts sues escurides y oblidades; mas puig la veritat es filla del temps, lo mateix temps á pesar de la negligencia dels homens, la parix á son temps com será ara, que obrim esta conversació. Vostres mercés entendrán, y apres publicarán lo que en real veritat pasá sobre asó com yo he contat y quant al que voleu saber, só es, que onra, é galardó se doná á les tan valeroses y discretes dones per tan eroica obra, os fas saber, que fonch tan poch, que casi no fonch res, al respecte del que devia ser, mas yo bé pense que seria per cortedat dels homens perque no deixarien de considerar ells de quant mérit era tan singular obra, pero degues deixar per la molta temperancia que auria en les tan honrades Matrones, perque de creure es, que tenint elles ab tan cumpliment la virtut de la fortaleza, nols faltaria tampoch la virtut de la temperancia, que aquestes dos virtuts tots temps solen anar encadenades: lo que l'feu, ó lo que yo he trobat, asó es; que primerament ordenaren pera conservar la memoria de tal hazaña, que totes les dones portasen sobre la roba una acha de armes de carmesí, ó, de drap de grana, y aquella se posasen sobre una vestidura feta com un escapulari de frare barbut de Cartoixa, á la cual nomenaven pasatemps que pareixia
