Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/93

Carregan los soldats los seus fusells;
y se ocupan los puestos militars;
y corran cap al camp cridant — A ells!..
los miquelets, moderns almogavars.
Comensan lo combat al primer toch
las tropas valerosas de Isabel,
y ab glopadas de fum, de ferro, y foch,
contesta lo canó á qui diu — Cuartel!..
Y se estellan las armas tot ferint,
que 's baten pit á pit, de sech á sech:
y las balas á mils passan brunzint;
y se sent de las bombas l' espetech.
No tremóla ningú que tots son forts,
pus tenen lo combat ja per costum;
y la terra 's cubreix prompte de morts,
y lo cel se cubreix prompte de fum.
Al devant dels soldats corre adalat,
com un lleó seguit dels seus cadells,
un adalit, cridant entusiasmat,
¡Per Patria y Llibertat!.. A ells!... A ells!...
No tem la mort: en mitj del dur combat
com bala disparada aixi embesteix:
de cop se trova de enemichs voltat;
lo volen fer rendir, mes no 's rendeix.
La espasa li demanan per venssut;