Aquesta pàgina ha estat validada.
Macbeth. — Per què faria el foll romà, morint sobre ma espasa? Mentres vegi vides, en elles mellor aniran les nafres.
Entra Macduff.
Macduff. — Gira-t, goç infernal, gira-t!
Macbeth. — D'entre tots els homes, tu sol he evitat; però vés-ten: la meva ànima ja es massa carregada amb la sang dels teus.
Macduff. —No tinc paraules. Ma veu es en ma espasa; butxí més sanguinari que ls mots no poden dir.
Combaten.
Macbeth. — Ta pena es perduda. Tant facilment amb ta aguda espasa feriràs l'aire intrencable, com me feras sagnar. Fes caure ta fulla en crestes vulnerables; jo tinc vida encantada, que a cap nat de dòna ha de rendir-se.
Macduff. — Desespera del teu encant, i que l mal angel a qui sempre has servit te digui que Macduff abans d'hora fou del sí de sa mare arrencat.
Macbeth. — Malehida la llengua que això m diu, car ella m'ha esbravat tot el coratge!
