Pàgina:Noveles (1906).djvu/213

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
209
caricatura

cia de flors dexatades en arrops de poncems.
«Ara, víngui ab nosaltres.»
«¿Ahont me voleu portar?»
«Som massa aprop del cel; aquí no s'hi pot estar vostè, que hi hà clausura.»
Un vol de serafins s'axecà remuntantse què sé jo quantes hores lluny, y per tant que s'apartessin sempre'ls veya be y clars com si'ls tingués aprop, ab sos cabells rossos que n'haguera pogut comptar los bucles, y'l mitx-riure als llavis ensenyant ses dents petites com anissos. Prop del cel, rès disminueix de mida, no hi hà distancies ni gruxos d'ayre, ni boyres, ni rès qu'empetitexi a ningú: lo lluny es aprop y lo aprop..... tant se val; en una paraula, la vista no s'enganya may.
Tornaren desseguida'ls meus angelets, montats en carro de plata trasparenta ab rodes de cristall y quatre brillants grossos com taronges en cada botó. Sis pavos reals l'arrastravan. Pujo dalt; un serafí agafa les brides, qu'eran cintes de raigs de sol ab serrellets de gotes d'aygua; pica ab les xurriaques (una