Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/568

Ab quietut resclara
La tomba de ma filla ab tua llum clara!
4.— Un ràto curt encara
Concídi á 'n aqueix cor
Que pugui aliviarsa
Ab llagrimas y plor:
Que plori un ràto espera
La nina de 'ls meus ulls y la llumera!
5.— O Rosa mia vermella,
O meu blanch bermellí, —
Perqué axí minyoneta,
Perqué morirta axí?
Ara que mes donosa
Creixivas cada dia y carinyosa!?
6.— Complias dos anys apenas,
O enveja de 'l vehí,
La tua cara era bella
Com l' alba de 'l maiti:
Si á 'l mon fossis viscuda,
Lo somni de 'ls amants foras siguda!
7.— Per tota la mia vida
Sera 'l ton dols recort
A 'l meu cor afligit
De aliviu y de connort:
Servirá de dolsesa
A ma melancolia y ma tristesa!
8.— O tu massa ditxosa
Que 'l port has aguaitat,
Y 'ls perills de aqueix mon
Tan pronta has escapat!
Que á dona es perillosa
Navegar eixa mar tan borrascosa!
9.— Ja que tan jovencella
'L destí ta vulgué finar,
Ni pots de qui t' amava
Ser l' alegria y l' empar,
De 'l Som de 'l cel consol
Prega á la mamma tua y dormi sens dol!
10.— Cuant vivias ta dava
Tot mi y lo meu cor,
La mare tua mes darta
No pot ara que plor!
Y no podent mes tant
Jo donare l' amor, lo plor y 'l cant!
11.— O musa mia graciosa,
Tempra 'l cant á dolor,