Apologia gnòmica
«Tout passe; l’art robuste
seul a l’étemité.
Le buste
survit à la cité.»
No basta el llor simbòlic ni heu la immortalitat
aquell qui es mou i crida,
sinó el dotat que lluita per fer realitat
el somni de sa vida.
Ell de la moda efímera es desentén i, endins,
cava en la pròpia gruta
i té prou fe per vèncer l’engany de tants camins
i fer la seva ruta.
No és obra d’un sol dia l’obra que resisteix
el temps, incommovible;
el preu que l’art durable i autèntic exigeix
no a tots és assequible.
No amb fàcils simulacres ni amb obres a mig fer
hom assoleix la fama:
només l’obra acabada del tot pot satisfer
el cor d’aquesta dama.
Bé ho saps tu prou, artífex amic, tu que, a resguard
del popular tumulte,
has rendit en silenci, com un cartoix, a l’Art
un incansable culte.
Passaves i et fonies com ràpid meteor
i hom deia: —On va?— I és ara
que ens sobtes amb el fruit secret del teu amor,
tan bell que ens aclapara.
