Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/275

 I, quína es l'ànima del carlisme? Per cert que no es la qüestió dinàstica, la qüestió de la legitimitat. Aquesta n'es el fonament antiquat, la arrel morta. Els que's baten llavores per Don Carles, i encare més la opinió que dona calor a la lluita, que es l'element principal de vida del carlisme, se baten i alenen en sustancia per una causa més fonda, més interessant, més viva, la causa religiosa i la causa foral: aquestes son les causes de la causa carlista. Els carlins s'alçaren l'any 72 contra la revolució, contra la monarquia democràtica extrangera de don Amadèu, i cobraren tota la seva gran força amb el sentit anàrquic i antireligiós de la república. Amb la sola proclamació de don Alfonso XII, que representava el restabliment de l'ordre i de la tradició catòlica d'Espanya rebé doncs ja la insurrecció un gran cop, perquè li fou treta gran part de la seva causa: are's tracta d'acabar-li de treure la que li resta, orientant resoltament la restauració en un sentit plenament conservador, atraient aixís a ella una gran part de la massa carlista.
 Aquest es, desde'l primer moment, el tema d'en Mañé, desplegat en aquelles Cartas provinciales al primer ministre de la restauració, don Antòn Cánovas del Castillo, que publicades en sèrie d'articles en el «Diari» en marquen netament la posició davant del nou ordre establert, que obtenen la fervorosa adhesió del conservadorisme català, i que editates després apart, com testimoni d'aquesta adhesió meteixa, són tota una orientació, tot un programa. Aquestes Cartas provinciales son segurament la obra més plena, més madura, més afirmativa, i fins la més ben escrita d'en Mañé. Tenen un tò noble, elevat, doctrinal, que senyala ben