ment com a seu l'ideal comú. Per això cada joventut que avença es una esperança pels pobles corsecats per l'egoísme; mes ella ha de témer el perill d'ésser corsecada confosament amb la massa, si no se sab despendre airosament d'ella, passant d'ella, posant ben alt el seu anhel, menyspreuant tot lo que no siga alçaria, i emportant-s'ho tot amunt darrera seu.
Aquest anhel es el que jo llegeixo en la vostra bandera. Art, entenc que volèu dir que enlairarèu els cors vers Deu; Patria, que pendrèu embranzida desde la terra que us manté i de la que sou formats; que la estimarèu i defensarèu com cosa vostra, com condició essencial del vostre ésser; perquè sens ella vosaltres no serieu vosaltres meteixos, sino quelcòm desarrelat que volejaria sens nort per les regions dels llims, sens trobar la terra ferma que us cal pera pendre embranzida cap al cel.
El sentiment de Patria us farà forts; el sentiment artístic us farà purs. Aixís us veig jo. Veig avençar una generació d'homes que, perquè seràn forts, no coneixeràn l'odi ni'l sarcasme, sinó que faràn via aterrant alegrament e indulgentment tot lo que'ls destorbi, i obrint sens rezel els braços amorosos a tot lo que'ls avinga: i perquè seràn purs se sentiràn lliures de les concupiscencies que esclavitzen, i aixís trobaràn lleugera tota ascenció.
Ascendir, ascendir, amics meus! Terra sou, no la reneguèu; mes espiritualisèu-la, feu-la anar tornant cel. Per l'Art i per la Patria: Excelsior!
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/95
Aquesta pàgina ha estat validada.
