n'està iniciant un altra, puga la seva memoria inspirar-nos l'esperit d'atracció i de tolerancia que caracterisà an aquell home, i que tant convenen pera dur aquestes crisis a fi de be!
Dia 11
Avui, pels carrers de la ciutat, he vist escamots del Somatent de retorn de Montserrat. I al veure aquella gent amb barretina vermella i l'arma penjada al coll,— armes de totes èpoques i istils,—i algúns d'ells acompanyats de dònes i criatures; al veure aquells pagesos armats, per la Rambla, pel carrer de Fernando, per l'Ensanche, m'han semblat una evocació: he sentit una escalfó al cor i una olor de la pólvora de dos sigles enrera.
Desseguida he pensat en el programa de Manresa i en una resurrecció de Catalunya; en una Catalunya vella ensemps i nova, amb tota aquella aureola dels quadros històrics, però al meteix temps viva i movent-se are. Oh! la visió! I en un moment m'he sentit posseit d'una bella, santa intransigencia, i tot lo altre que'm voltava m'ha semblat impur i mesquí i m'ha repugnat tota idea de tractes, de mer contacte entre aquella Catalunya i aquesta política d'are. En tal moment jo he tingut fè en que la visió vindria tota sola, tota sencera, per virtut propia; que lo únic que calia era mostrar-la, i mostrar-la, i mostrar-la a la gent, fascinar a la gent amb la visió meravellosa i que'l miracle's faria; que un dia, quan la plenitut fos arribada, la gent catalana s'alçaria de sopte en una sola inspiració i aquella Catalunya meravellosa... fóra.
Oh! La bella, la santa visió dels poetes! Tu ets
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/74
Aquesta pàgina ha estat validada.
