Aquesta pàgina ha estat revisada.
| com vel de bonicor que l'hi envolta. (Surt Nausica amb Dimàntia.) |
| Naus. | Que parlàveu de mi? Us ho coneixia amb el posat i els ulls. |
| Donz. I. | De tu, princesa. Dèiem que eres formosa com Diana. |
| Naus. | Què sabeu, de Diana? Mai l'heu vista. |
| Donz. II. | Mes sols com tu podem imaginar-la. |
| Naus. | Perquè m'aimeu: per'xò em trobeu bonica; i quan apondereu ma boniquesa apondereu el vostre amor, alçant-lo a un objecte immortal. |
| Donz. I. | I tu, al contrari, tens un amor encara sens objecte; mes tan alt que només l'encarnaries en algun immortal que es deixés veure. |
| Naus. | Com ho saps? |
| Donz. I. | Oh! m'ho penso: et veiem trista de tant en tant, i avui en gran manera quan veníem aquí... |
| Naus. | Plegueu la roba. Mireu com brilla al sol ja sa blancura! Cert que deu ésser ben eixuta. Entreu-la en els paners, i amb compte aconduïu-los al carro; perquè ja el migdia avança i l'hora del retorn se fa propera. |
| Dimantia. | Tu no véns? |
| Naus. | Jo no vinc: estic cansada i vull reposâ un xic damunt de l'herba fins que em torni la força i l'alegria. |
| Dim. | L'alegria també? Doncs l'has perduda? |
| Naus. | Tinc un esllanguiment... He jugat massa, he cantat, he rigut com una folla... i sempre em passa així... a la fi em rendeixo. |
| Dim. | Mes aquest dematí ja m'ho semblaves, |
