Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/28

Donz. ii.

Jo? Si no em movia! Tu ens has fet espantar amb aquells xiscles. Semblava que et matessin,

Donz. iii.

Jo, xisclava?

Donz. ii.

Sí, dona, sí…

Donz. iii.

I bé, si cas seria de sentir-te xisclar, que jo ni el veia.

Donz. i.

Molt bé que asseguraves que era un monstre.

Donz. iii.

Per'xò mateix, que encara no l'havia mirat prou bé.

Donz. i.

Ah! ja! En quant a porugues no ens podem riure pas l'una de l’altra. Anem, anem al carro amb la princesa, que és hora de marxar…

Donz. iii.

I ell ja s'acosta tot vestit de bell nou.

Donz. ii.

Altra presència ara fa de llavores… Sembla un príncep.

Donz. iii.

Sí que té majestat.

Donz. i.

Ara no fuges. (Sen van rient.)

Ulis.

Altre perill fugit, altra aventura després de tantes… El furor de Troia, tan gran com fou, ja dintre meu sois resta com un record llunyà i confós. Ma vida, tan plena allí, tot just hi començava: lo que em semblava fi era principi, i el que creguí toc de retorn sois era senyal de la partida. Lo de Troia era empresa de tots: lo que en seguia per a mi, fou de mi tot sol; la guerra fou la guerra cabdal de Grècia tota, pro mos treballs són els treballs d'Ulisses. Hi ha hagut prou temps, des de que en ells me [trobo, perquè tants reis hagin tornat dispersos