Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/187

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

i els suats segadors festejaven
la pròdiga Ceres saltant i ballant...
Del contrapunt la vagant cantarella
es estrafeta passada d'aucella
 que canta volant:
la sardana es la dança més bella
de totes les dances que's fan i es desfàn.



 IV

No es la dança lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant:
es la dança sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s'aixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l'amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaràn.
Ja hi tornaràn de parella en parella!
Tota ma patria cabrà en eixa anella,
 i els pobles diràn:
la sardana es la dança més bella
de totes les dances que's fan i es desfàn.