Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

meu marit; tan segur s'anés a casa'l metge!...

* * *

— Deu me la guart, senyora.
— ¡Ay, qu'aquesta llauna no es de aquí!
— Ja m'ho he pensat; jo també'ls hi porto roba: es del tintorer del costat de Sant Cristòfol. La nostra marca es igual a la de les estisores: una R.
— Si es servida.
— Quatre quartos.

* * *

— Nó, ara sí que no esmolarà gayre ab axò del Ajuntament.
— Si, senyora sí, moltes gracies, ab vida seva.
— Sinó que s'ha arribat a ca'l sastre, que li fan una casaca... com se acosta Corpus... ¡Oh, regidor!... me fa riure vostè; hi hà molts compromisos y molts gastos. Ara considéri que la casaca, en dexant la banda, ja no la durà may més; ¿y què'n fa d'aquesta prenda? Ay, nó, filla, nó;