Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/157
Lo cosinet de la dècima, com aquell día s'havía anat atipant de borregos, encara no varem exir del Criadero, se posà a somiquejar que'l cap li feya mal, y no va parar fins que, al derrera d'aquells pedrissos, feu sortir violentament totes les lleminadures guanyades ab la relació de la dècima.
Y arribat lo vespre, 'm treyan lo vestit nou y'm ficavan al llit; jo'm posava sota'l coxí'ls borregos qu'havía arreplegat, y no volía que s'enduguessen lo llum, per entretenirme en contemplar ab los ulls mitx closos les irradiacions que d'ell s'escapavan, y qu'a ma voluntat veya allargarse ò reduhirse en un foco petit com una guspira, segons obría més ò menys los ulls. Y mormolant l'oració que la mare m'ensenyava, me dormía dolsament, expirant en mos llavis la pregaria, y afalagat per suavíssimes ilusions, gosava un altre sant del pare, sense renys ni amenasses, lliure la voluntat per satisfer los meus infantils capritxos.
