Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/247

Aquesta pàgina ha estat revisada.

* * *

 Axò no podía durar de cap terme; les currutaques no'm dexavan viure tranquil. A totes los hi deya una francesilla, rès, quatre paraules cumplimenteres, y elles se m'ho prenían ab tal afició com si n'haguessem fet un tracte, y al cap d'avall me trobava que tenía relacions ab moltes minyones, y jo era sol per poderme casar y havía de quedar malament per forsa ab una pila d'enamorades. Tot lo día havía d'anar escamat, sense sossego, ab una vista esverada, que ni un burot dels quatre camins.

 S'esqueya, fem una paritat, que m'aturés a enrahonar ab alguna minyona, (per que aqueix era'l meu gust y'l d'ella, la xicota)... No tenía aquexa llibertat; per que, si'm veya alguna de les compromeses, m'avergonyía, y ho dich clar, me feyan por. Quan les atalayava desde l'altre cantó y les veya venir ab aquells ulls tan encesos, míra, sanalla al cap com un caputxí, media vuelta, y, adeu filla, que hi hauría maror! ja ens veurèm a soles.