Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/44

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 A casa meva no podían revenir de la indignació que'ls hi causà tan descaro y'ls mals passos que jo donava. Y en vista d'aquell desacato que trastornava tots los rigors de la honestitat y de la moral, decidiren posarme a guanyar lo pà del ase. Y'l nebot del intèrprete de llengues vives, l'hereu y'l net de tants calvos, va entrar d'aprenent en una porxada de sabaters.

II  Feya mitx any qu'havía tornat del servey, quan la mare va dirme un día: —T'has de casar. Jo sola no puch ab lo tràfech d'aquesta casa: jo, rentar; jo, cuydarvos a tu y a ton pare; frèga, endréssa, cúyna... vaja, no tinch brahó per tant escarràs. Tot ha de passar per mi; una hora vagativa no la tinch may. Búscat una minyona que'm descansi, que fassi per casa, prudenta, treballadora, assentada... prou n'hi hà que no més esperan que les pretenguin, y càsat d'una vegada, que jo derrera vostre encara m'hi moriría. ¡No'n porta proch de tragí cuydar a dos homes!