Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/49

Aquesta pàgina ha estat revisada.

barbotejar tota sola ab una de freda y algunes de calentes, —Me l'han fet malbé de còs y d'ànima, aquexos Gutierres y Bermudes del exèrcit, —mormolava. —Un xicot que sempre l'havía tingut sumís a la meva obediencia, y ara cada día a casa nostra hi hà un pronunciament; ¡ab aquell despotisme que tot ho fa anar! —
 Luego, al cap d'una estona, continuà més assosegada:

 —Y fòra de casa tants modos que té! a tothom tracta de Don y de Donya, al estil de les Castilles... Quan conta, sempre anomena mils rals, ja no'n resa dels quartos y dels xavets de casa. Sempre va en grande; pera beure, unes copites a dojo; fa mesquí'l traguejar. ¡Però, axís que parla en castellà! ¡M'hi encanto! Sembla un comediant. Jo m'hi fonch al sentirlo; quan nos cita a nosaltres, a mi'm diu la Mamà y a n'ell, a son pare, lo Papà. Si entra a casa y veu algun foraster, se lleva la gorra ab aquell asseyo, aquella moral... ¡Ay, senyor!... però, per sa mare es un verdugo; no's vol casar! —