Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/65

Aquesta pàgina ha estat revisada.

trobava, per que, esguerrat desde l'aprenentatge, per anar al servey, quan era ocasió dexercitarme y aprofitar lo que mhavían ensenyat, y ab tants anys de no fer l'ofici, en lloch m'atrevía a presentar per temor de que'm rebutgessin. La miseria, que no havía coneguda may, entrà a casa. Jo en un portal, fent adobes, guanyava escassament per mantenirnos. Lo lloguer de casa'ns empenyía cap al hospici, y tinguerem de plegar la revenderia.

* * *  La Mariona ja no retreya a n'en Roure, al marit perfet: ben segur que l'acusavan los remordiments dels pesars que li havía fet sufrir. Potser també esperava que jo'm morís per pagarme ab alabanses tots los maltractes y les injuries rebudes. Havía perdut l'orgull, però no'l mal geni. Jo la mantenía, y encara m'aporronava per la mesquinesa del meu guany. Fóra del trasbals de la botiga,'s floría, plorant sempre, que feya pena de veure. S'emmalaltí