Aquesta pàgina ha estat validada.
— Està bé, senyor. ... Tal! — digué a un empleat; — examini aquest sac de nit, i, si conté per a respondre sobradament de dos cents francs, consigni'l. —
Trobaren que cobria amplament aquesta suma, i fou consignat.
Mentre tenia lloc això, vaig anar amb el comissari a trobar els duaners, que ja es consumien de guardar el nostre equipatge.
— On és, la caixa? — féu aquell.
Jo vaig signar-li, amb la punta del dit, on era.
— Deixin-la prendre sense registrar-la. Jo carrego amb la responsabilitat — digué el comissari al duaner.
I al mateix temps féu un signe al meu amic, qui la prengué i se l'endugué a fora.
