ferma se lohen: nosaltres ab promtitut de perdonar atenyem la darrera gloria. Elacio prenen de major estatura, a sosteniment de treballs mes apta: miren nostra delicada forma, quanta major bellea nos presenta! De mes prudençia parlen: e nols recorda que nostra condicio vergonyosa, a ben obrar, mes que a ells, nos amonesta. Veurien en qualseuol altres condicions que singulars en ells se troben, altres semblants ho de major perfecçio, de nosaltres nos abssenten.
E, per que los maldients homens, quant la justicia tenim fauorable, no vull per nostra part portar freuols rahons, que alguns, indignes de lohar, nos han escrites, de les quals dos, al present, la mia memoria ateny. Dieu que Deu omnipotent, creant lo *[M 42] primer home de la terra, a nosaltres forma de la sua carn e costella: ignorants natural filosofia, no saben que mouiment, no de hon comença, mas de on termena, ateny la sua noblea; e axi, de cada dia, de nosaltres e dels homens se fan inperfets animals, que sol nomenar grandissim fastig porta. Dien, encara mes, aquests inutils defenssors de nostra condicio, lo esser de nosaltres hague principi en lo ter[re]nal Parahis, lo primer home en lo camp damaçe; oblidant se quel loch a la essençia de algu neguna perfeccio porta, ans, tots jorns, lo infinit Senyor sembra purissimes animes en los cossos per
lo primer crim infectes; los quals la bellea de lanima no ensutzien, encara que a ben obrar dificultat li porten.
Dexem, donchs, paraules de fonament de raho desacompanyades, e, ab alta veu, cridem los homens tots, los passats, presents hi esdeuenidors, hi estant del Aristotil la ja escrita sentençia, elegix-
