de raho mes singularment ates, que alguna altra creatura en edat perfeta. Y encara, en aquest mon uiuint, lo seu munde e delicatissim cos a la gloriosa anima axi obehia, que la vista e praticha dels angels no li empachaua, ab los quals benignament conuerssant, com ha dexebles instruhia; essent dells sempre guardada hi seruida, e adorada com a senyora Mare de Aquell de qui ells eren factura. E, passat lo çinquanten any de la sua perfeta vida, encara la çelssitut de la sua bellea en tan alt grau resplandia, que a Dionis, mestre de la ciutat de Atenes, en raho natural mes sabent dels altres homens, de tan gran admiracio fon causa, que, sens temor, conffessa, com a Deu, latria adoracio li presentara, si la santa Fe noi amonestas del que deuia adorar era mare. Don, clarament se mostra, la sua sobre totes bellissima e proporcionada persona, de Deu infinit era ymatge; essent la pus noble e bella figura que, ab venustat de color, a nostres vlls presentar se podia, apres, sobrels serafins en tan alt loch collocada, que, sobre tot lo que no es Deu, com a emperadriu senyora trihunfa; e son fill es sol qui en perfecçio lauança, de tanta graçia e, per premi, de gloria tan excellent dotada, que, si tota la de tots los sants, en hu sol ajustant se, fos vnida, encara menor sens comparacio sestimaria.
Cessen, donchs, mal dir los inpiadosos homens, ho porten per sa part creatura que, no essent Deu, tanta perfeccio posseheixcha; que gran marauella es penssar don han pres elacio de tan gran superbia, menyspreant les manssuetes dones; per la part de les quals volem encara mes nostra ploma estendre.
*[M 53] No duptosa mas determenada sentençia, la
