Pàgina:Pensaments (1912).djvu/15

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gentada que la nit abans, i va sentir que reptien amb igual terror: «— Ah! la fantasma!» I, tonant a mirar per dintre la finestra, va reveure aquella mateixa ombra, que també, sens fer altre moviment, ballugava 'ls braços. La finestra no era gaire més amunt de terra que al'alçada d'un ome; i un d'entre la multitut, que semblava agutzil, digué: «— Si tingués algú que 'm fés esqueneta, pujaria a coll per mirar el que 'y ha allí dintre.» A lo qual va replicar en Ranieri: «— Si vós m'aguanteu hi pujaré jo.» I, avent-li dit aquell «— Munteu», li muntà a sobre posant-li 'ls peua damunt les espatlles, i trobà prop de la reixa de la finestra, extès sobre 'l respatller d'una cadira, un davantal negre que, agitat pel vent, feia aquella apariencia de braços que's bellugaven; i sobre la cadira, apoiada en el mateix respatller, una filosa, que semblava 'l cap de la sombra; la qual filosa en Ranieri va agafar, ensenyant-la al public reunit, que a grans riallades va dispersar-se.
 A què ve aquesta istorieta? Per esplai, com he dit, dels lectors, i a més a més, per una sospita que tinc que també pugui no esser inutil a la crítica istorioa i a la filosofia saber que en el segle xix, al bell mig de Florença, que es la ciutat més culta d'Italia i on el poble en par-