Pàgina:Pensaments (1912).djvu/29

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


quasi jorns i nits senceres, fins a posar-se renc i en tant que, molt temps després de desmaiat l'oient, se sent extenuades les forces, encara que no saciat. Lo cert es que, durant aquell temps i en la destroça que l'ome fa en el seu proïsme, experimenta un plaer gairebé sobreumà i paradisiac; puix veiem que les persones deixen per aquest tots els altres plaers, no's rocorden del dormir ni del menjar, i la vida i el món desapareixen de llur vista. Aquest plaer consisteix en una ferma creencia que té l'ome de despertar admiració i de fer fruit el qui oeix: altrament, lo mateix li fora recitar en mig del desert que a les persones. Ara, com he dit, quin es el plaer de qui oeix (intencionadament dic sempre oeix i no escolta), cadaú 'u sab per propria experiencia, i el que recita 'u veu; i també sé que molts, primer que un plaer semblant, escollirien qualsevulga greu pena corporal. Fins els escrits més bells i de més merit, recitats pel propri autor tenen la qualitat de matar d'avorriment; ad el qual proposit feia notar un filoleg amic meu que, si bé es veritat que Octavia, sentint llegir a Virili 'l llibre VI.º de L' Eneida, tingué un desvaneixement, es de creure que li succeís això no tant pel record, segons diuen, del jove Marcel com per l'avorriment del sentir llegir.