Pàgina:Pensaments (1912).djvu/34

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


discordia, essent els fets, per experiencia suficient en l'actualitat, coneguts per immutables, i no convenint que 'ls omes s'afanyin més en busca de l'impossible, no 'y auria com resoldre-la per aquell medi que es, alora, unic i ben facil, encar que fins avui no intentat; aixó es, canviar les paraules i designar d'una vegada les coses per llurs noms.

XXIV


 O jo m'enganyo, o rara es en el nostre segle la persona elogiada per la generalitat, els elogis de la qual no agin començat en sa propria boca. Es tant l'egoïsme i tanta l'enveja i l'odi que 'ls omes se duen els uns als altres, que, per adquirir nom, no basta fer coses laudables, sinó que es precís lloar-les, o trobar (que ve a esser el mateix) algú que en lloc de tu les prediqui i magnifiqui continuament, cantant-les a gran veu a les orelles del public per obligar les persones, tant per medi de l'exemple com per l'atreviment i per la perseverança, a repetir part d'aquelles lloances. No esperis que espontaniament ne parlin, per gran que sigui 'l valor que demostris, per bellesa que tinguin les obres que facis. Miren i callen eternalment; i, si poden, impedeixen que altres se n'adonin. Qui vulgui