Pàgina:Pensaments (1912).djvu/42

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en perill. D'això 'n resulta que en aquests llocs es necessari, com generalment se fa, prendre 'l partit d'ocultar l'estat propri en materia de diners, per a que 'l public no sapiga si t'ha de menysprear o de matar; per lo qual no siguis sinó 'l que ordinariament són els omes, menyspreat i mig considerat, ja se 't vulgui perjudicar, ja se 't deixi estar.

XXXVI


 Molts volen ja portar-so vilment amb tu, ja que tu, alora, i baix pena de llur odi, d'una banda siguis tant prudent que no impedeixis la llur vilesa; de l'altra, que no 'ls consideris vils.

XXXVII


 En la vida ordinaria cap qualitat umana es més intolerable, ni de fet menys tolerada, que l'intolerancia.

XXXVIII


 Així com l'art de batre-s es inutil quan combaten junts dos esgrimidors d'igual pericia, perquè l'un no té aventatge sobre l'altre, com si tots dos no 'n sapiguessin; així moltissimes vegadesve-