Pàgina:Pensaments (1912).djvu/9

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que 't provenen dels enemics viis. En la vida qutidiana, el veritable valor es generalment molt poc temut, perquè, anant separat de tota impostura, està mancat d'aquella apariencia que fa tornar espantoses les coses, i sovint no es cregut; i els pillastres són temuts aduc com a valents, perquè, per virtut d'impotura, moltes vegades són tinguts tom a tals.
 De bretols pobres no n'hi ha gaires, perquè, apart de tot lo altre, si un ome de bé cau en la pobresa, ningú 'l socorre i molts se n'alegren; més, si un pillastre se torna pobre, la ciutat en pes s'aixeca per ajudar-lo. La raó es ben facil de comprendre; i es que naturalment ens afectem de les desventures dels nostres companys i confrares perquè sembla que siguin altres tantes menaces contra nosaltres mateixos, i, podent, de bon grat els procurem remei perquè a l'abandonar-los sembla ben a les clares que interiorment assentim que, si's presenta 'l cas, se 'ns faci 'l mateix a nosaltres. Així 'ls bretols, que en el món són els més nombrosos i els de més facultats, tenen a tots els altres bergants, encara que ni 'ls coneguin de vista, com a llurs companys i consocis, i en les necessitats se senten obligats a socorre-ls per aquella mena de lliga que com he dit, hi ha entre ells. Ad els quals, fins els sembla un escandol que a un ome