senceres : jo conec diverses ciutats de provincia, cultes i floreixents, que serien llocs ben agradables per viure-hi si no fos una fastigosa imitació que s'hi fa de les capitals, això es, un voler esser, per a tot el que tenen, primer ciutats capitals que de provincia.
Tornant ad els defectes o desaventatges que un pot tenir, no nego que moltes vegades el món no sigui com aquells jutges ad els quals per la llei es proibit condemnar el reu, encar que convicte, si no se n'obté expressa confessió del delicte. I, certament, no perquè l'ocultar amb manifesta premeditació 'ls propris defectes sigui cosa ridicola jo alabaria que 's confessessin espontaniament, i, menys encara, que algú donés massa a comprendre que per mor d'ells se té com inferior als altres : això no fóra sinó condemnar-se a sí mateix amb aquella sentencia definitiva que 'l món, mentres aniras amb el cap ben alt, mai arribarà a proferir. En aquesta mena de lluita de cadascú contra tots i de tots contra cadascú, en la qual, si volem designar les coses amb llur nom, consisteix la vida social, procurant cadaú derrotar el company per posar-li 'ls peus a sobre; va molt
