Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/50
48 Joaquim M.' Bartrina feia vintitrès hores i cinc minuts que havia mort el seu pare, i, amb el rellotge a la mà, esperava que passessin cinquanta-cinc minuts més pera poder mitigar l'agut dolor que sentia per una mort que li havia llegat una renda de quaranta mil lliures esterlines, que representaven un capital immens enterrat en Ics colossals caixes de la Royal Society of índia. Finalment, passà l'hora esperada i, aixu- gant-se amb el revers de la mà una llàgrima que cregué oportú escampar pera no fallar a la seva filantropia, sortí silenciosament de l'habitació i, atravessant una sèrie de luxosos salons, arribà al carrer amb una precisió matemàtica en el moment que passava un cotxe furiosament arrocegat per dos fogosos cavalls desbocats, queam vertiginosa rapidesa corrien a estimbar-se en el Tamesis. Els honorables transeünts van deixar el pas lliure amb una pressa que desdeia de llur respectabilitat. De sobte va sentir-se una veu que deia: — Faig la posta de cent lliures que s'estimben. — Accepto en contra, — va dir Edward traient la cartera i afegint aquella a la llista de les juguesques. En aquell moment va operar-se un cambi en els espectadors: tots van quedar-se immo-
