Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/80
De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
78 Joaquim M.' Bartrina mig del món, sà, podent anar aon millor li sembli... Aquests dos últims pensaments, la quai amargor fa doblement profonda la circumstancia, cercada o no, de no ésser terminats gramaticalment, són potser l'ultima cosa que va escriure en Bartrina, i pertanyen als darrers dies de ia seva vida. En què podia pensar el moribon sinó en el dolor i en la mort?
