Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/283

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

comptar més qu'ab ses propies forses, era arribada. No abandonaría la mare adoptiva fins un cop casada aquesta; però, celebrada la boda, s'instalaría tot sol, reduhiría en lo possible'ls seus gastos; se retiraría discretament del món de la moda y la disbauxa. Y fet el determini, sens resarne un mot a ningú, posà mans a l'obra: emparaulà un pis, encara en construcció, al carrer de Trafalgar, encarregà'ls mobles indispensables, comensà a conrear seriosament relacions més profitoses que no pas les dels qu'esmolan pantalons en casinos de l'high-life.

Y en aquest estat d'esperit, va haver encara de sofrir una nova escomesa de la Pons.
— ¿Sab, Marcial, qu'he parlat de vostè ab la meva amiga?
— Qu'empobrides havían d'estar de temes interessants!
Coquetón! Y còm li agrada agafar aquesta posa d'humiltat!
— Be, vamos, ¿van retallar gayre?
— No tant com vostè's mereix.
— ¿Vol dir que'm merexo l'honor de que dos senyores com vostès se preocupin de mi cinch minuts?