Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/33

Ell se va treure una targeta y la oferí a la viuda Dou.
— ¿Còm?—va exclamar aquesta, llegintla a l'Elvira ab evident curiositat;—¿Marcial Deberga? ¿Per ventura, sería fill d'en Pepe Deberga, oficial de l'Armada, vostè?
— El mateix, senyora.
— ¡Company del papà! ¡Uy, quantes vegades li havía sentit parlar del de vostè! Havían fet gran part de la carrera junts. ¿Vostè devía néxer a Cuba, veritat?
— A l'Habana mateix, senyora.
— Donchs, ab doble motiu li oferexo, ara, la nostra amistat; — va dir la senyora, estrenyentli de nou la mà y ab un peu ja en l'estreb del landau.
— Vamos, ara sí que farà una escapada a Puigcerdà, ¿veritat? — afegí la noya, encaxant també novament.
— Vostès merexen molt més; — exclamà ell, besant al nen y depositantlo per sos propis brassos dins del cotxe. — No faltaré.
— Que les aygues li probin.
— Que's divertexi forsa.
— Felicíssim viatge.
— Estigui bo.
— A la vista. —
Els hermosos cavalls arrancaren briosament, seguí, derrera, l'òmnibus del servey, acurullat d'equipatges, y en Deberga no