— Mamà,—saltà'l jove, corrent cap a n'ella, tot cargolantse'l bigotet y no sabent ja ahont posar els ulls,—míris que les Virgilis ens cridan y qu'hem d'anar pels guants.
— ¡Ay, les Virgilis! ¡les meves amigues! ¡quína alegria! Víngui, donya Pilar, víngui, que les presentaré. Son unes senyoretes molt riques, molt educades, filles d'un fabricant de puntes de París, que'ls hi agradarà tractarles...
— Nó, nó, gracies;—va permetres dir la noya, dant una llambregada expressiva a sa mare, a fi de que no's dexés portar de miraments.
— ¡Ay, Elvireta! son molt amables, crègui. Aquí, a Puigcerdà, els hi convé tracte. No visquin tan solitàries,—cantà la senyora Roig.—Abaix, a Bourg-madame, un grupo de senyores ahir en parlava. Allí, cada tarde, hi fa cap tot lo millor de la colònia; hi farían molt bones relacions.—
Però la Pilar refusà també, aplassantho pera un altre día qu'estessin de més calma, y'l grupo's descompartí sota'ls escoberts de la Plassa, llavors fets intranzitables per la
pagesía d'abdues cerdanyes, allí estacionada y com clavada a terra, mercadejant ò comentant l'estat de les cullites y'l curs del temps.
Allí, a tres passes, hi havía'l confiter de
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/84
Aquesta pàgina ha estat revisada.
