— Què mesplicas! vaig compromètrem.
— Fòra, donchs; respecto ta opinió.
— Escólta, te'ls diré a cau d'orella.
— ...¡Vatúa'l món dolent, quín terremoto! Dígas que la teva boca era una caldera.
— Pitjor.
— Veus? y m'agradan per que no atacan certes coses.
— Però van contra'ls amos.
— L'endemà debían treure'l lletrero...
— A mi'm van treure. Me va succehir la ventura d'en Samarró que's pensava batre y baterenló. ¡Les ordenanses! encara no s'han mogut de dalt de la tanca. Jo crech que quan entran tots los hi fan lo saludo militar; ja'ls hi fa fer la farina blana; allò es un seminari de paletes y picapedrers. Ningú se'n va del bech; van escarmentar ab mi. ¡Ara!... si tots se tractan de senyor! Arriba'l carro de la cals, de sorra ò de mahons; ja s'han acabat aquells fueros. «¿Que tindreu la bondat de venir a descarregar? ¿Faràn lo favor, si son servits, de baxar los cabassos?...» Allò es un
Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/103
Aquesta pàgina ha estat revisada.
