Pàgina:Pobrets y alegrets (1906).djvu/121

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


* * *


L'endemà, al despertar, me vaig quedar molt surpris de vèurem ab lo redingot y'l barret mitx arronsat damunt les orelles.
Lo pobre Alfonse dormía agitat, de colzes a la taula.
— Cal anar al vostre despaig del camí de ferro, mon cher Alfonse.
— ¿Quín día som, ja es passat Nadal?
— Et lo Sant Esteve també.
— ¿Què farèu vos, Achille?
— Jo, ab mos dexebles: «Calipso ne pouvait se consoler du depart... de la Noël.
— Donchs, jo m'entorno a la oficina a veure, immòvil, com marxa la humanitat. Adeu, Mr. Achille.
Adieu, mon ptit Alfonse.

* * *


— ¿Monsieur Achille, que ja sabrà'l francès l'any vinent don Joan? — me cridà desde'l cap de vall de la escala.