Aquesta pàgina ha estat revisada.
Quan los ulls se'm clohían ab aquella pesantor dels números, se sentía'l trist cantar de la Lluisa. Me portavan al llit, me donavan castanyes després, y mitx endormiscat probava de pelarles; no ho lograva, y'm rendía a la sòn; algun bocinet d'esclofolla escampat pel llensol me donava frisansa y mal dormir. En somnis, la Lluisa'm feya por. ¡Pobra vella! tan amorosa sempre pels infants, poch s'imaginava'l terror qu'a mi'm feya!
