Repassantlo ara y abarcant d'una ullada el séu contengut, m'entra el recel de que, tal com es sortit, no sería del gust d'ella. Me renyaria, heu sé ben cèrt, d'haverhi incloses petites composicions qu'ella tenía y considerava com insignificants y coses de no res, apenes destinades a altre objecte que a omplir una plana, un escapoló de revista o periòdich que l'endemá s'olvida; no a perpetuarles dins les fulles d'un llibre, qui sembla qu'hajen d'esser cosa de més durada. D'altres n'hauría eliminades també segurament l'autora, si fos la seua propia má la qui hagués feta la triadella: tal volta aquelles «Tres cansons, del vent, del sol y de la mar» que com repassava y'm mostrava fulles a lloure y borradors, recort que'm deya: —Aquestes, just les tench embastades; no sé si les acabaré:» o qualcuna de caácter íntim y familiar, per ventura no destinada may a posarla en lletra de motlo: y jo sería estat del seu parer, y li hauria alabat el gust, si aquest aplech s'hagués hagut de publicar en vida d’ella…
Però ara qu'un vent de mort es passat pe'l jardí y l'ha abrusat de rèli y esvahit pera sempre, destruint l'esperansa de tota nova germinació, cada fulla que n'es romasa y cada florinèua, per insignificant y humil que sía, adquireix un valor que no hauría tengut abans: valor de recordansa y ressò d'una veu anyorada, que ja no's dexará sentir ni podrèm escoltar may més!… Per axò no m’ha bastat cor, de ferne remirada y escrupulosa selecció, d'escluir y decantarne qualcu-
