Pàgina:Poesíes mallorquines (1905).pdf/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Tot passa en esta vida miserable,
tot se mor, y tot cruya, y tot s'esfondra;
mes tu, grandiosa mar, ets immutable;
sols Deu amb son poder te pot confondre.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Si en tempestats ferestes d'amargura
la meua ánima ardent se veu empesa,
no vos deman ¡oh Deu! plers ni dolsura:
¡vuy tan sols de la mar la fortalesa!


1895.