Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mirau la donzella que n'es de garrida:
ses galtes son roses, claror son mirar;
mes si amor li apunta, ¡que prest cau ferida!...
¡malaire la vida
que tant mal fa!...
Tot passa y s'en va!...
¿Per què'l coret nostro té tanta oradura?
¿per qu'es que l'idea sempre ha de volar?
y el mon ¿per què roda?¿per què no s'atura?
No u sap la criatura,
no u sap ni u sabrá...
Tot passa y s'en va!...
Febrer, 1902.
