Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ni tos afanys ni tes lluytes
¿qui com son podrá contar?
Jo 'l vegí dormí en l' arena
de la platja vora 'l mar;
era nin, molt nin encara,
de pell bruna y rós de cap.
Corría 'l sol á la posta,
febles barquetes daurant,
que arribavan de la pesca
com esbart d' aucellets blanchs
Havia estat la jornada
de les més belles del any
y 'ls pescadors s' alegría,
exhalavan en sos cants.
