Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/234

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Deu del cel! ¡Los camps s' atansan!
¡Ay! ¡de vos, si arribo tart!

IV

Com lleons que s' embesteixen
les hósts ja van á lluytar;
mes, en mitj, sa real tenda
la regina hi ha plantat.
Los dos camps incerts la miran
y enfront de son dol mortal,
sa host Castella retira,
Aragó ne fá altre tant.
Entre pols de la batalla
l' iris de pau ha brollat:
l' amor ha vençut la forsa
¡La reyna no ha arribat tart!


Octubre de 1882.