Pàgina:Qvatre cents aforismes cathalans (1718).djvu/29

Taverna que te bon vi
 ventura te prop de sì.
Lo pare guanya lo real,
 y lo fill lo gasta mal.
Qui no te muller la mata,
 y lo qui la te la grata.
Lo llinet ques ben filat,
 sempre dona drap doblat.
No sè jo si es acertat
 vendre mes car lo fiat.
Vinyas, y donas hermosas
 de guardar dificultosas.
Lo moço ques ben criat,
 calla sino es preguntat.
Quina culpa te la gata,
 si la moça nos recata?
Qui vol fer lo que no sab,
 cau en terra, os trencal cap.
Qui escudella daltri espera,
 no la pot menjar censera.
Lo qui un cove sabrà fer,
 ja pot dir ques cisteller.
Qui tropeça en un lloch pla,
 en lloch aspre què farà?
Quis posa en perill de caure,
 par que te ganas de jaure.