Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/19

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


que el foc vos apagueu de vostra ràbia
en roges fonts que vostres venes brollen,
sots pena de turment, llencin a terra
vostres sagnoses mans les feres armes,
i oïu el ban de vostre aflicte Príncep. —
Tres baralles civils, alimentades
per frèvols mots, per vós, vell Capulet,
i per vós, Montagut, per tres vegades
han torbat la quietud dels carrers nostres;
i els ciutadans d'eixa Verona antiga
s'han vist forçats a despulles les robes
de tan noble escaiença, i a rependre,
amb velles mans, les partisanes velles
que la pau rovellà, per separar-vos
i aturar vostres ires rovellades:
si altres cop pels carrers feu turbulència,
seran càstig de pau les vostres vides.
Per aquesta vegades, tots, aneu's-en;
vós, Capulet, amb mi mateix veniu's-en;
i aquesta tarda, Montagut, espero
que em veureu al Jutjat, a Vila-franca,
per a conèixer ço que al cas disposo.
I ara, pena de mort qui no se'n vagi.

(Ixen tots llevat de Montagut, Senyora Montagut i Benvolio)

Montagut

   

Qui ha encès de nou eixa rancúnia vella?
Parla, nebot: t'hi vas trobâ al principi?

Benvolio

   

Aquí eren els servents de l'altra banda
i els vostres, lluitant ferm, quan vaig juntar-m'hi:
traguí l'acer per despartî'ls; llavores,
Tibald, espasa en mà, es presenta bròfec,
em repta a cau d'orella, i de seguida
comença a brandar l'arma, tallant l'aire,
que, com no talla res, se'n riu xiulant-lo;
i entrenant que jugaven nostres fulles,
s'aplega gent i gent, escometent-se,
fins que el Príncep acut i a tots domina

Senyora Montagut

   

I on és Romeu? L'has vist avui? Sort és
ben grata de debò que ell no hi sigués.