Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/26

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Capulet

   Tornar a dir-vos el que he dit ans d'ara:
no ha entrat ma filla bé en el món encara;
no ha fet els catorze anys. Deixeu que passin
dos estius per sa verda jovenesa
i esdevingui madura per promesa.

Paris

   Altres més joves que ella són ja mares.

Capulet

   I prompte s'han desfet les prest casades.
La terra s'ha engolit mes esperances,
deixant-me ella només, que és la senyora
de tot mon esperar sobre la terra.
Mes, feu-li, Paris, vostra cort; guanyeu-li
el cor; ma voluntat lliga amb la seva;
si us accepta, serà sa preferència
ma voluntat i ma millor sentència.
Aquesta nit faig una festa antiga,
aconvidant-hi força gent amiga;
i vós sereu un més, molt benvingut,
entre l'aplec que a mon casal acut.
A ma casa veureu més d'un estel
de la terra, lluint més que els del cel;
i el pler que sent la joventut gentil
quan veu que corre el primparat abril
als talons de l'hivern que coixejant
s'esmuny, heu de sentir-lo contemplant
en mon casal, aquesta nit, molt belles
dames que encara són fresques poncelles;
escolteu-les a totes, admireu-les
a totes, i escollir podreu després
entre tantes de mèrit qui en té més.
Encar que poc vistosa, per fortuna,
ma filla hi ¡contaren almenys per una.
Tu, acosta't. (Al servent, donant-li un paper)
 Au, gopo, vés corrent
per la bella Verona, i amatent
diràs a les persones d'eix escrit
que honorin mon casal aquesta nit.

(Ixen Capulet i Paris)