Aquesta pàgina ha estat revisada.
I
En lo boscam de un alt mont
Canta gentil una fada.
Du tunicela de llí,
Com un raig de lluna blanca,
Ab rich y preciós brodat
De zafir y d' esmeragda.
Cenyix á son front de neu,
Que ab envetja mira l' alba,
Una corona de flors
Ab perles de la rosada.
Com or esbrinat en fils
Cáuli 'l cabell per la espatla;
Rajolí de dolça mel,
Bell accent de la calandria,
Sembla que es sa veu d' amor
De nota sentida y mágica;
Y son tendre y dolç mirar
Atrau los cors y els extasia.
