Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/74

Una cançó vui cantar,
no hi ha molt que s'es dictada,
d'una minyona que hi ha
dins Banyuls aposentada.
N'es filla de bona gent,
de bon pare i bona mare.
Un dia jo l'encontrí
més avallet de Sant Llatzer.
Jo li dic:—Que Déu te guard,
rosa fresca i colorada.—
Ella'm diu:—Adéu, clavell
cullit a la matinada.
—Llicencia us vui demanar
per dir-vos quatre paraules.
Si us volieu casâ amb mi
us faria demanar-vos.
—No pot ser, lo jovenet,
que'n só massa jova encara.—
Quan el jove sent això
en terra va caure en basca.
—Aixequeu-vos, jovenet:
no perdeu les confiances,
que, si jo'm tinc de casar,
sereu vós i no cap altre;
que me'n volen fer ser monja
d'un convent que a mi m'agradi,
del convent de Sant Geroni,
de Sant Pere o Santa Clara.
Santa Clara es un convent
que té gran anomenada.