Aquesta pàgina ha estat revisada.
M'acut a la memoria
en aquella ocasió:
als peus me li agenollo,
li demano perdó.
—Perdoneu-me, el meu pare,
si jo 'us he agraviat,
que'l tractar més amb ella
per mi ja està acabat.
Lo que no'i fet fins ara
ja m'he reconegut:
jo avia viscut cego
tota ma joventut.
Ara he cobrat la vista
sens fer-me cap remei,
que, encara que la vegi,
ja se fer com aquell.
Ara la tracta un altre
que fa de cisteller:
fa coves i cistelles,
que l'aigua no s'hi té.
Ella 's pensa casar-s'hi,
que així m'ho van di a mi,
que li porta les canyes
i els vimets per teixí.
A mi no m'acomoda
ganivet de dos talls,
que, si no anava alerta,
m'hi podria fer mal.
