Vés al contingut

Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Volti los hulls   al cel com oratori,
  Dient als deus,   Apollo e Mercuri:
  "Vullau en mi   operar ajutori.30
De dolors tres   jo pas aspre turment:
  Gran desfavor   e poch voler d'aymia,
  Pahis estrany   dins agra pensament."
Totes ensemps   eran per turmentar
  Sens pietat,   pero vench a la fi35
  La desfavor   qui volch totes sobrar,
Fent me comptar   a cascu qui no sent
  Alguna part   de mes folles amors,
  Per lo cami   de mon trist pensament.
Si com l'agro,   sentint mal temps venir,Fol.3v. 40
  Fugint se met   als arbres per rapos,
  Naffrat d'amor,   jo trist comanse dir
Dins lo cansat   pensament doloros:


II

Cant de la segona comedia de la gloria d'amor, en que l'actor demostra les dolors de son pençament, e fent similitud de moltes altres, la sua esser major troba, per que clarament Venere dellibera sercar son fill Cupido.



"Amor qui ve   d'un natural suspir
  — Del lach del cor   perteix son nodriment —45
  Mort m'a sens mort,   e morint puch guarir.
De nov' amor   nova dolor sentia;
  D'estrany turment   remey [e]strany sercava;
  Vers ne dictat   d'amor fer no podia.
La voluntat   aquesta dolor mena.50
  Gran es lo dan   quant lo remey no troba.
  Res no·m es cert   sino de major pena.
Semblant dolor   me fa viure'n turment;
  De sos affanys,   enuigs e pensaments
  Pusch jo parlar   entre la demes gent.55