Viu jo lo pont, qui fon d'argent,
Per lo qual s'i ha d[e] intrar,
Ne ja passar ne retornar.195
De que jo, vist l'aculliment
Qual ella·m feu decontinent,
Lexe finar "cuer doloros,"
Qui es la fi del "angoxos,"
E acabat ells de cantar,Fol. 6. 200
Jo comensi trist de parlar,
Luny de delit e de conort,
Com lo qui veu son mal a tort.
Parle l'ector a la donzella.
Donzell', al trist qui per amor es mort
Dolor es gran; voler lo pus matar205
Feu de vos ley? Quin seria·l deport?
Vostra dolor qui·us volia doblar?
Tant es lo dan que sent per crueltat
Que ja del tot publich ma gran follia.
Com sou gentil, usau de cortesia,210
Pus contra vos no pens haver errat,
Tant mon desig es passar, si pogues,
Sino que trob per vos cami deffes.
Respon la donzella al actor.
Si res he fet que jo fer no degues,
A vos no ve semblant falta conexer.215
Jo contradich qui d'amor se vol pexer
Indignament, e no per just proces.
Eleu lo pas per hon passen a 'Mor;
Fas ho per cells qui toquen a la porta,
Puys retornan ab la voluntat torta,220
Dient pigor del que diu gran traydor.
Perque tornau ab los millors apendre,
Amor no·s deu de pensament offendre.
Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/71
Aquesta pàgina ha estat validada.