men ab Diafebus ſino vergonya, la qual vergonya proceheix de meniſcapte de gentileſa, car la infamia que en ma honor faria no ſeria de neguna ſtima entre los bons, puix ab licencia de voſtra alteſa ho fes, car ab veritat enueja ma fet del que feu per aquell glorios meſtre ſeu Tirant lo bo. Donchs yo dech emitar la excellencia voſtra que faça donacio de tot quant he a Diafebus qui açi preſent es. E leuas de alli hon ſtaua e entra ſen dins la ſua cambra, eſcriui vn albara e poſal ſe en los pits, e torna en la cambra hon era la Princeſa. En aqueſt ſpay que Stephania era anada per ſcriure Diafebus ſuplica molt a la Princeſa que lay deixas beſar, e la Princeſa james hi volgue conſentir ne atorguar loy: e Diafebus torna dir a la Princeſa: Senyora, puix les noſtres voluntats ſon contraries, rahonablament ſe deu ſeguir queu ſien les obres: e de aço ve lo ques diu que quant hu no vol dos nos diſcorden. Axi ne poria pendre a noſaltres a gran culpa de la majeſtat voſtra ſi ja de lenguatge no mudau: fins açi vos ſo ſtat ſeruidor afeƈtat, car ſi la alteſa voſtra me hagues comprat per catiu no poguereu manar mes en mi que ara feyeu, e com anaua yo ab los hulls enbenats, car ſi cent vides tingues com non tingua ſino vna totes cent les auenturara ſols per fer a la majeſtat voſtra algun ſeruir per gran perill quey fos: e la celſitut voſtra no volerme contentar lo ſperit de libertat de vna poca de fruyta. Cercau de açi auant altre jerma e ſeruidor quius
